La deglució disfuncional és una alteració del patró de deglució que pot afectar la salut oral i el desenvolupament orofacial. Tot i que sovint passa desapercebuda, implica un funcionament inadequat dels músculs implicats en l’acte d’empassar.
La deglució és un procés complex que requereix una coordinació precisa de múltiples estructures. Quan aquest patró no es desenvolupa correctament o es manté un patró infantil més enllà de l’edat esperada, parlem de deglució disfuncional, anteriorment coneguda com a deglució atípica.
Característiques de la deglució disfuncional
Les formes més freqüents de deglució disfuncional inclouen la interposició lingual entre els incisius, que pot provocar mossegades obertes anteriors, i la interposició del llavi inferior contra els incisius inferiors.
Aquest patró es caracteritza per la manca de contacte dental durant la deglució i per una posició inadequada de la llengua, que es pot situar entre els incisius o lateralment entre molars i premolars. En repòs, també és habitual observar incompetència labial.
Causes de la deglució disfuncional
La deglució disfuncional pot tenir un origen multifactorial, relacionat amb alteracions en la maduració dels patrons musculars orofacials.
Entre els factors més freqüents hi trobem els mals hàbits orals (com la succió digital o l’ús prolongat de xumet i biberó), les dificultats en la transició a l’alimentació sòlida, la respiració oral o determinades alteracions estructurals, com frens linguals curts o hipertrofia amigdalar.
Aquests factors poden actuar de manera aïllada o combinada i, tenint en compte que la deglució es produeix milers de vegades al dia, és important detectar i abordar aquests patrons per garantir una funció adequada.
Alteracions associades
Respiració oral
La respiració oral és una alteració freqüent associada a la deglució disfuncional. Pot tenir origen orgànic, com la hipertrofia adenoidal o la desviació de l’envà nasal, o bé funcional, com en casos d’al·lèrgies o rinitis recurrents.
L’avaluació per part de l’otorrinolaringòleg és imprescindible, tot i que sovint l’hàbit respiratori oral persisteix i requereix una reeducació específica.
Alteracions de la parla
La deglució disfuncional pot estar associada a dificultats articulatòries, especialment en fonemes labials, linguodentals o linguoalveolars, així com a sigmatismes.
Alteracions de la veu
També es poden observar alteracions en la ressonància vocal, com hiponasalitat o hipernasalitat, relacionades amb desequilibris en les funcions orofacials.
Deglució disfuncional i ortodòncia
Les alteracions de la deglució, la respiració i la masticació poden interferir en el tractament ortodòntic. Per aquest motiu, és fonamental un abordatge coordinat entre ortodoncista i logopeda.
La intervenció logopèdica permet reeducar les funcions orofacials i afavorir l’estabilitat dels resultats ortodòntics.
Tractament logopèdic de la deglució disfuncional
Fins aproximadament als quatre anys és habitual observar un patró de deglució infantil. Si aquest patró es manté més enllà d’aquesta edat, parlem de deglució disfuncional (anteriorment anomenada deglució atípica).
No obstant això, cada cas requereix una valoració individualitzada per determinar si cal intervenir.
El tractament logopèdic es basa en la teràpia miofuncional orofacial, amb l’objectiu de restablir l’equilibri muscular i instaurar patrons funcionals adequats de respiració, masticació i deglució.
La intervenció inclou l’avaluació de les estructures i funcions orofacials, la definició d’un diagnòstic miofuncional i el disseny d’un pla d’intervenció individualitzat. Aquest pot incloure exercicis específics, eliminació d’hàbits i instauració de nous patrons funcionals.
El treball es realitza tant a la consulta com amb pautes per a casa, especialment en el cas d’infants, on la implicació familiar és un element clau.
Importància de la intervenció precoç
La deglució disfuncional pot tenir un impacte significatiu en la salut oral i el desenvolupament orofacial. Una detecció i intervenció precoç permeten corregir aquests patrons i millorar la funcionalitat.
Davant la sospita d’una alteració, és recomanable realitzar una valoració logopèdica específica per determinar la necessitat d’intervenció.
